Qui vulgui consultar avui el mapa que reprodueix els límits entre els barris de la ciutat de Buenos Aires podrà constatar que l’edifici del nostre Casal es troba en el barri de San Telmo, més específicament al carrer Chacabuco 863.

 També hi podrà comprovar que bastaria allunyar-se menys de 200 metres de la nostra casa per endinsar-se en el barri de Montserrat, l’únic dins de la toponímia de la capital argentina que porta un nom català.

San Telmo i Montserrat configuren, aplegats, la secció urbana coneguda com a casc històric. Tan imbricats estaven tots dos barris que, cap a la fi del segle XIX, quan Lluís Castells va fer bastir l’edifici que avui ocupa el Casal, San Telmo i Montserrat eren part de una mateixa circumscripció comunal i escolar, a més de compartir el privilegi d’haver estat l’escenari on es va començar a gestar la història argentina.

Parlant d’història, remuntem-nos fins al temps en que el nostre país era encara colònia espanyola. Hi ha registres de que, l’any 1750, un català aquí establert, que es deia Joan Pere Serra, va fer edificar un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de la seva pàtria d’origen.

Al llarg dels anys, el temple va esdevenir el nucli d’un barri que congregà una part important de la immigració catalana a Buenos Aires. Aquests immigrants sovint arribaven amb un capital que els permetia establir-s’hi com a comerciants, botiguers i, fins i tot, com a importadors i exportadors, segons els contactes que haguessin conservat amb la terra d’origen i aquells aconseguits a la d’acollida.

Eren freqüents els matrimonis dins de la comunitat catalana a Buenos Aires, i, a més a més, els concertats entre noies que en pertanyien i homes arribats de Catalunya, que feien servir la dot aportada per la núvia com a capital per invertir en el seus negocis americans. 

Aquesta cultura d’aliances matrimonials dins de la comunitat va afavorir que el barri de Montserrat, i la seva zona d’influència a San Telmo, esdevinguessin parcialment territoris catalano-parlants, condició que es va anar perdent a mesura que les elits comerciants catalanes començaren a unir-se en matrimoni amb les agrícola-ramaderes d’origen basc i castellà.

Una acotació final: tal com s’explica a la secció “Història” d’aquesta pàgina web, el Casal de Catalunya de Buenos Aires va sorgir com a resultat de la fusió entre el Centre Català i el Casal Català. Aquesta entitat, a diferència del Centre, va passar per moltes seus, -mai de propietat, sempre de lloguer-, com ara les dels carrers Salta 935 i San Juan 782 (totes dues a San Telmo) i, durant la dècada d’esplendor de 1920, la del cèntric carrer Florida. 

Si vols contactar-te amb nosaltres:   info@casal.org.ar

Chacabuco 863, C1069AAR CABA, Argentina

Como llegar: