Sardanes

La sardana és la dansa nacional de Catalunya. Es balla generalment en llocs oberts, tradicionalment a les places, on un nombre indeterminat d’homes i dones de qualsevol edat, agafats de les mans, formen una rotllana o cercle i puntegen uns passos molt senzills, gràcils i rítmics. En aquesta dansa es posa de manifest la personalitat i la idiosincràsia del poble català, mostrant-ne l’esperit de germanor, unió i solidaritat. 

Es difícil determinar quin és l’origen d’aquest ball, ja que les danses en cercle, paganes o religioses, es troben en gairebé totes les cultures del món i a totes les èpoques. En el segle XVI va aparèixer la paraula sardana fent referència concreta a una dansa que es ballava en forma de cercle tancat. Així van sorgir el contrapàs i després la sardana curta, els antecessors de la sardana tradicional, que es va començar a popularitzar a mitjans del segle XIX.

Durant gran part de la dictadura franquista la sardana va ser prohibida pel fet de ser considerada un símbol nacional de Catalunya. Tot i això, la sardana hi va poder subsistir i en 2010 la Generalitat de Catalunya la va inscriure en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, sent declarada element festiu patrimonial d’interès nacional.

Més pròxima al nostre temps, en les últimes dècades del segle XX, ha sorgit la tècnica dels punts lliures, que consisteix en introduir nous passos amb la finalitat de formar una coreografia sense deixar la roda o deixant-la només un moment per a, de seguida, tornar-la a formar. Recordem que, bàsicament, la sardana és una dansa circular.

Hi ha diverses maneres de ballar i de sentir aquesta dansa. I com va dir el 1898 el poeta Joan Maragall en el seu poema “La Sardana”, “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”.

L’acompanyament musical està a càrrec d’un conjunt anomenat cobla, format per dotze músics i vuit instruments. Quatre d’ells –la tenora, el tible, el flabiol I el tamborí- són típicament catalans o versions diferenciades només usades a Catalunya. El altres són la trompeta, el trombó, el fiscorn i el contrabaix.

Al Casal de Catalunya s’ha ensenyat a ballar sardanes pràcticament des de la seva fundació, a finals del segle XIX, encara que no de forma continuada, però des de fa aproximadament 25 anys s’han fet classes i tallers en forma ininterrompuda, només amb parades durant l’estiu.

Els tallers de sardanes en el Casal de Catalunya són un cop per setmana i són gratuïts. L’únic requisit és portar un calçat còmode i tou, tipus espardenya. És una activitat oberta a persones de totes les edats i no es requereix una gran habilitat per a la dansa, ja que els passos són molt senzills.

Aquells que hi vulguin participar poden anotar-se trucant a la secretaria del Casal de Catalunya de Buenos Aires.

Més informació: sardanes@casal.org.ar